frutos-min

En aquest temps de creixement i renovació espiritual que és la Pasqua, és fonamental recordar la nostra unió amb el Crist i el fruit que hom espera de nosaltres com a deixebles seus. En la Paraula de Déu trobem nombroses referències a aquesta connexió vital que tenim amb nostre Senyor, una unió que transcendeix el que és terrenal i ens eleva a una comunió profunda amb Ell. L’apòstol sant Pau ens recorda a la carta als cristians de Galàcia que «ja no soc jo qui visc, sinó que és Crist qui viu en mi» (Gal 2,20). Aquesta afirmació ressalta la transformació radical que experimentem en lliurar-nos al Crist. Ens convertim en vasos del seu amor, portadors de la seva gràcia i testimonis de la seva misericòrdia en el món. Però aquesta unió amb el Crist no és passiva, sinó que comporta una responsabilitat i una crida a donar fruits dignes de la nostra vocació cristiana. Jesús mateix ens instrueix a l’Evangeli de sant Joan en dir: «Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui resta en mi, i jo en ell, donarà molt de fruit» (Jn 15,5). Aquí, Jesús ens revela l’íntima relació entre la nostra connexió amb Ell i la manifestació del seu amor a través de les nostres accions.

Aleshores, ¿quins són aquests fruits que hom espera de nosaltres com a deixebles del Crist? L’apòstol sant Pau ens ofereix una guia en la seva carta als cristians de Galàcia: «Però el fruit de l’Esperit és amor, alegria, pau, paciència, amabilitat, bondat, fidelitat, humilitat i domini d’un mateix» (Gal 5,22-23). Aquests són els fruits que han de florir en les nostres vides com a evidència de la nostra unió amb el Senyor.

És a través de l’amor desinteressat, l’alegria contagiosa, la pau que transcendeix les circumstàncies, la paciència perseverant, l’amabilitat sincera, la bondat compassiva, la fidelitat inqüestionable, la humilitat autèntica i el domini d’un mateix en les nostres accions i pensaments que reflectim la imatge del Crist al món.

Que en aquest temps de pregària i renaixement a una nova existència, cultivem aquests fruits en les nostres vides, tot permetent que la nostra unió amb el Crist transformi no solament les nostres accions, sinó també els nostres cors i tot el nostre ésser. Que siguem testimonis vivents del seu amor i de la seva gràcia, portant esperança i consol als qui ens envolten.