Avui, propera ja la Pasqua, ha esdevingut un fet insòlit en el temple: Jesús ha foragitat el bestiar dels mercaders del temple, ha bolcat les taules dels canvistes i ha dit als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí!; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». I mentre els vedells i moltons corrien per l’esplanada, els deixebles han descobert un nou caire de l’ànima de Jesús: el zel per la casa del seu Pare, el zel pel temple de Déu.
«Ell es referia al santuari del seu cos»; el gest de Jesús el van començar a entendre els deixebles després de la resurrecció. No són aquell o altres temples materials els que ens salven, sinó l’amor de Déu manifestat en la “debilitat” de Jesús plenament humà, crucificat i ressuscitat. El lloc de trobada amb Déu (i amb els germans) és la persona de Jesucrist.
El temple de Déu convertit en mercat!, quina bestiesa! Degueren començar per poca cosa. Algun rabadà pujava a vendre un xai, una velleta que volia fer uns durets venent colomins… i la bola anà creixent. «No convertiu en mercat la casa del meu Pare». Més que posar ordre en el temple la intenció de Jesús és ajudar a convertir-nos de la mentalitat mercantilista en la relació amb Déu. No es tracta d’oferir-li sacrificis per obtenir perdó, sinó de fer un camí de conversió que porti a canviar el cor. No hem de comprar el favor de Déu amb ofrenes, sinó acollir amb agraïment i joia el seu amor de Pare que ha estat el primer en estimar-nos i ens estimarà sempre. Som temple de Déu i hem de vetllar perquè la desídia no envaeixi la consciència. «La incapacitat de reconèixer la culpa és la forma més perillosa imaginable d’embotiment espiritual, perquè fa les persones incapaces per millorar», advertia el venerat Benet XVI.
