Avui contemplem Jesús ja adult. L’infant del Pessebre es fa un home sencer, madur i respectable, i arriba el moment en què ha de treballar en l’obra que el Pare li ha confiat. Així és com el trobem en el Jordà al moment de començar aquesta tasca: un més a la fila d’aquells contemporanis seus que anaven a escoltar Joan i a demanar-li el bany del baptisme, com a signe de purificació i de renovació interior.
Allí, Jesús és descobert i assenyalat per Déu: «Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: ‘Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut’» (Lc 3,21-22).
És l’etapa preparatòria del gran camí que està disposat a emprendre i que el conduirà fins a la Creu. És el primer acte de la seva vida pública, la seva investidura com a Messias. És també el proemi de la seva manera d’actuar: no obrarà amb violència, ni amb crits ni asprors, sinó amb silenci i suavitat. No tallarà la canya esquerdada, sinó que l’ajudarà a mantenir-se ferma. Obrirà els ulls al cec i alliberarà els captius. Els senyals messiànics que descrivia Isaïas tindran en Ell el seu compliment. Nosaltres som els beneficiaris de tot això perquè, com avui llegim a la carta de sant Pau, «Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres (…); així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar» (Tit 3,5-7).
La festa del Baptisme de Jesús ens ha d’ajudar a recordar el nostre propi Baptisme i els compromisos que els nostres pares i padrins van fer per nosaltres quan ens van presentar a l’Església per fer-nos deixebles de Jesús: «El Baptisme ens ha alliberat de tots els mals, que són els pecats, però amb la gràcia de Déu hem de complir tot allò que és bo».
