Vull compartir amb les nostres comunitats cristianes en aquest Nadal un article que al meu parer recull el drama de l’emigració i de les fronteres, tan present i preocupant en els nostres dies. El nostre Senyor va ser emigrant i en el tercer mil·lenni seguim tractant a l’emigrant igual o pitjor que en temps de Jesús. Recullo textualment el plantejament de l’Editorial de la Revista Missionera Africana Món Negre d’aquest mes de desembre:
«En la naturalesa no hi ha fronteres, és l’ésser humà el que creà aquestes «cicatrius de la història» -com va dir Robert Schuman-. En crear-les, renuncia a la seva condició cosmopolita de ciutadà del món per convertir-se en estranger cada vegada que travessa una línia consensuada i imaginària. L’ésser humà crea també fronteres mentals, molt més nombroses i perilloses que les físiques. Gairebé sempre excloents, aquestes fronteres invisibles són responsables de totes les formes de racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofobia (odi o rebuig als pobres), tribalismes i tantes altres divisions que enverinen la convivència entre les persones. El riu Senegal es va convertir en frontera en 1960 per mauritans i senegalesos. Abans era només un riu. A la fi dels anys 80, aquesta frontera física va ser l’excusa perquè es desencadenés un conflicte que va provocar 250.000 desplaçats. L’oceà Atlàntic, que banya les Canàries, és la frontera física que aquests dies creuen milers de persones, generant una nova crisi migratòria a l’arxipèlag. No serà l’última perquè, com ja hem escrit aquí, mentre hi hagi injustícies i desigualtats extremes entre les regions del món, cap frontera podrà aturar als que busquen viure i créixer amb dignitat. Tot i que les persones migrants han trobat a Canàries gent de bona voluntat, en conjunt l’acollida està sent deficient a causa de les restrictives polítiques migratòries espanyola i europea. En l’encíclica Fratelli tutti, el papa Francesc resumeix en quatre verbs l’actitud que, com a cristians, hem d’assumir davant de les persones migrants: acollir, protegir, promoure i integrar. El Papa convida a recórrer junts un camí «per construir ciutats i països que, al temps que conserven les seves respectives identitats culturals i religioses, estiguin oberts a les diferències i sàpiguen com valorar-les en nom de la fraternitat humana». Aquestes paraules poden semblar idealistes, i ho seguiran sent mentre no desmantellem les nostres fronteres mentals. No és fàcil perquè, com escriu Francesc, «ens planteja una sèrie de reptes que ens descol·loquen, ens obliguen a assumir noves perspectives i a desenvolupar noves reaccions», i no volem sortir de la nostra zona de confort.
El 16 de novembre, el Front Polisari, moviment polític i armat de Sàhara occidental, va trencar de forma unilateral l’alto el foc amb el Marroc acordat el 1991. Encara que el Marroc ha negat la ruptura de l’alto el foc i no s’espera que la tensió creixi en les pròximes dates, hem de recordar que cap conflicte és just i la violència mai aporta solucions. No obstant això, MÓN NEGRE considera que l’ocupació en 1975 de Sàhara Occidental pel Marroc, amb la complicitat d’Espanya, és il·legal i abusiva. Fins ara, l’ONU s’ha mostrat incapaç d’organitzar el referèndum d’autodeterminació compromès en l’únic territori africà pendent de descolonització. El poble sahrauí fa 45 anys sota ocupació militar o exiliat al desert algerià mentre assisteix impotent a l’saqueig i explotació de les seves riqueses, de la qual també participen i es lucren empreses espanyoles. El mostra el recent documental Ocupació S.A., fruit d’un treball d’investigació periodística codirigit pel col·laborador de MÓN NEGRE, Sebastià Ruiz-Cabrera.
Esperem celebrar molt aviat el Nadal, la solemnitat de el Déu amb nosaltres. No esperem una vacuna salvadora, sinó a l’Salvador mateix. Ve com a llum de tots els pobles i, si ho acollim, ens ajudarà a ser conscients de la insensatesa de totes les nostres fronteres. Bon Nadal! »
