Avui celebrem el primer diumenge de Quaresma, i aquest temps litúrgic “fort” és un camí espiritual que ens porta a participar del gran misteri de la mort i resurrecció del Crist. Fa pocs dies, amb el Dimecres de Cendra, hem començat el temps de Quaresma, temps de preparació per a la celebració de la Pasqua de Jesús, temps també de conversió i solidaritat. Per això les lectures que avui escoltem ens diuen com, des de l’inici de la creació, el Déu creador i alliberador va tenir un pla de salvació i de felicitat per a homes i dones. Però l’ésser humà va pecar i va preferir de viure al marge del Déu salvador i va haver de pagar les conseqüències d’haver assumit aquesta actitud. El text del llibre del Gènesi ens narra com el Déu creador va formar l’home i la dona. En crear-los els va posar en un jardí perquè visquessin feliços. Tanmateix, enganyats per la serp, van pecar. En caure en la temptació van trencar el pla de felicitat que Déu tenia per a ells i van haver de pagar les conseqüències d’aquesta actuació.
Sant Pau fa una comparació entre Adam, l’ésser humà pecador, i Jesucrist, l’ésser humà sant. Per mitjà del pecat d’Adam tots ens constituïm com a pecadors, però per mitjà de Jesucrist hem estat salvats. I això es va realitzar així perquè Déu té un pla de salvació al qual totes les persones que s’obren a la seva paraula salvadora i alliberadora són cridades a participar. A l’Evangeli, Jesús és conduït per l’Esperit al desert per preparar-se per a la seva missió. En aquesta ocasió és temptat pel diable sobre les temptacions més freqüents de l’ésser humà, el poder, la vida fàcil, el sensacionalisme i l’afany desmesurat de possessions i riqueses. Jesús sap refusar cada una de les temptacions i és fidel al projecte i a la missió que li ha estat encomanada enmig del seu poble. La Quaresma i l’Evangeli d’avui ens ensenyen que la vida és un camí que ens ha de dur al cel. Però, per ser-ne mereixedors, hem de ser provats per les temptacions. «Jesús va ser conduït per l’Esperit al desert perquè fos temptat pel diable» (Mt 4,1). Jesús va voler ensenyar-nos, en permetre de ser temptat, com hem de lluitar i vèncer en les nostres temptacions: amb la confiança en Déu i la pregària, amb la gràcia divina i amb la fortalesa.
Les temptacions es poden descriure com “els enemics de l’ànima”. Concretament es resumeixen i sintetitzen en tres aspectes. En primer lloc, “el món”: «Digues que aquestes pedres es tornin pans». Això suposa viure només per tenir coses. En segon lloc, “el dimoni”: «Si et prosternes i m’adores (…)». Es manifesta en l’ambició de poder. I, finalment, “la carn”: «Tira’t daltabaix», la qual cosa significa posar la confiança en el cos. Tot això ho expressa millor Sant Tomàs d’Aquino dient que «la causa de les temptacions són les causes de les concupiscències: la delectació de la carn, l’afany de glòria i l’ambició de poder». Que aquesta celebració ens enforteixi perquè siguem capaços de reconèixer el nostre pecat personal i social i reforçar-nos contra les temptacions que volen allunyar-nos dels camins del Déu vivent.
