Avui, II Diumenge de Pasqua, completem l’octava d’aquest temps litúrgic, una de les dues octaves -juntament amb la de Nadal- que han quedat en la litúrgia renovada pel Concili Vaticà II. Durant vuit dies contemplem el mateix misteri i tractem d’aprofundir-hi sota la llum de l’Esperit Sant. Per designi del Papa Joan Pau II, aquest diumenge s’anomena Diumenge de la Divina Misericòrdia. Es tracta de quelcom que va molt més enllà d’una devoció particular. Com explica el Sant Pare en la seva encíclica Dives in misericòrdia, la Divina Misericòrdia és la manifestació amorosa de Déu en una història ferida pel pecat.
“Misericòrdia” prové de dues paraules: “Misèria” i “Cor”. Déu posa la nostra miserable situació deguda al pecat en el seu cor de Pare, que és fidel als seus designis. Jesucrist, mort i ressuscitat, és la suprema manifestació i actuació de la Divina Misericòrdia. «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill Unigènit» (Jn 3,16) i l’ha enviat a la mort perquè fóssim salvats. «Per redimir l’esclau ha sacrificat el Fill», vàrem proclamar al Pregó pasqual de la Vetlla. I, un cop ressuscitat, l’ha constituït en font de salvació per a tots els qui creuen en Ell. Per la fe i la conversió acollim el tresor de la Divina Misericòrdia.
La Santa Mare Església, que vol que els seus fills visquin de la vida del ressuscitat, mana que -almenys per Pasqua- hom combregui i que hom ho faci en gràcia de Déu. La cinquantena pasqual és el temps oportú per al compliment pasqual. És un bon moment per confessar-se i acollir el poder de perdonar els pecats que el Senyor ressuscitat ha conferit a la seva Església, ja que Ell va dir només als Apòstols: «Rebeu l’Esperit Sant. Als qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats». Així acudirem a les fonts de la Divina Misericòrdia. I no dubtem mai de portar els nostres amics a aquestes fonts de vida: a l’Eucaristia i a la Penitència. Jesús ressuscitat compta amb nosaltres.
