L’Evangeli ens ofereix avui el diàleg, senzill i profund alhora, entre Jesús i Simó Pere, un diàleg que podríem fer nostre: enmig de les aigües tempestuoses d’aquest món, ens esforcem per nedar contra corrent, buscant la bona pesca d’un anunci de l’Evangeli que obtingui una resposta fructuosa… I és llavors quan ens cau a sobre, indefectiblement, la dura realitat; les nostres forces no són suficients. Necessitem d’alguna cosa més: la confiança en la Paraula d’aquell que ens ha promès que mai no ens deixarà sols. «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, per la vostra paraula, calaré les xarxes».
Aquesta resposta de Pere la podem entendre en relació amb les paraules de Maria a les noces de Canà: «Feu tot el que Ell us digui». I és en el compliment confiat de la voluntat del Senyor que el nostre treball resulta profitós. I tot això, malgrat la nostra limitació de pecadors: «Allunyeu-vos de mi, Senyor, que sóc un home pecador». Sant Ireneu de Lió descobreix un aspecte pedagògic en el pecat: el qui és conscient de la seva naturalesa pecadora és capaç de reconèixer la seva condició de creatura, i aquest reconeixement ens posa davant l’evidència d’un Creador que ens supera.
Només el qui, com Pere, ha sabut acceptar la seva limitació, està en condicions d’acceptar que els fruits del seu treball apostòlic no són pas seus, sinó d’Aquell de qui s’ha servit com d’un instrument. El Senyor crida els Apòstols a ser pescadors d’homes, però el pescador veritable és Ell: el bon deixeble no és més que la xarxa que recull la pesca, i aquesta xarxa només és efectiva si actua com ho van fer els Apòstols: deixant-ho tot i seguint el Senyor. Jesús ens diu en aquest diumenge: «No tinguis por. Des d’ara seràs pescador d’homes»; que la seva gràcia i la seva llum ens il·lumini i ens ajudi a portar la bona Nova de l’Evangeli a tothom.
