Vaig conèixer un home admirable per la seva bondat i el seu seny. Sovint el demanaven per fer conferències i animar reunions. Ell mateix no s’ho explicava, perquè no tenia excessiva fluïdesa a l’hora de parlar. De totes maneres, tot el que deia era molt ponderat i es feia escoltar amb interès. Un dels participants a una conferència em va fer comprendre el secret: «Comunica molt més amb la seva persona que amb la seva paraula». Aquest bon home no s’acontentava amb transmetre idees, sinó que comunicava la seva convicció i el seu entusiasme; en una paraula, comunicava el seu esperit. Elevant el nostre pensament cap a Jesucrist, veiem que el Salvador no es va acontentar de transmetre als apòstols uns ensenyaments, sinó que els va fer viure amb Ell i, quan la seva estada a la terra arribava al final, encara insistia més en la importància de «rebre l’Esperit Sant». El dia de Pentecosta, els apòstols van experimentar una gran transformació: se sentien posseïts per l’Esperit de Déu. Tots els qui els escoltaven comprenien el seu missatge.
Jesucrist ressuscitat va comunicar l’Esperit Sant als apòstols; Ell ara dóna vida a l’Església per formar el Cos del Crist, reparteix entusiasme per enfortir la comunió i anunciar l’Evangeli. Pentecosta no és un fet reduït a un moment de la història, com si es tractés d’un episodi espectacular, però propi d’un temps passat, ja que Jesucrist continua donant-nos avui l’Esperit Sant, el qual actua a través dels sagraments: En el Baptisme i la Confirmació per fer-nos néixer a la vida del Crist i unir-nos estretament al misteri de la seva mort i resurrecció, fent-nos testimonis de la vida nova; en l’Eucaristia per convertir el pa i el vi en el Cos i la Sang del Senyor; en la Penitència per perdonar els pecats; en la unció dels malalts per confortar i donar pau al qui sofreix; en l’ordre sacerdotal per transmetre la missió que Jesús va confiar als apòstols de guiar, ensenyar i santificar l’Església mitjançant la predicació de la Paraula, els sagraments i l’oració; en el matrimoni per unir l’home i la dóna i donar-los-hi llum i fortalesa per poder complir llur missió d’esposos i pares, col·laboradors en la construcció del Regne de Déu a través de l’edificació d’una família.
L’Esperit Sant ha obert el missatge de l’Evangeli a totes les nacions i cultures del món. D’aquells tres mil que van escoltar les paraules dels apòstols i es van convertir a la fe hem passat a milions d’homes i dones d’arreu del món als quals els ha arribat la predicació de l’Església. L’Esperit Sant impulsa els missioners perquè anunciïn la Bona Nova de la Salvació a tots els pobles en la seva pròpia llengua. La realitat de la Pentecosta es manifesta avui arreu del món en una Església plural que parla tots els idiomes. Així, l’Esperit Sant, que Jesucrist envia per assistir els seus fidels, ens fa adonar que Déu és Pare de tots.
