La predicació de Joan Baptista va tenir un ressò immediat en un grup d’homes de bona voluntat que primer es van fer deixebles seus i després van passar a seguir Jesús. D’ells es destaquen Andreu i el deixeble estimat, que la tradició ha identificat amb Joan Evangelista. Els Evangelis han posat de relleu el magnetisme del Baptista i la seva capacitat d’atracció. Personalment, Joan no es va unir al grup de deixebles del Crist, ja que la seva missió era preparar-li el camí i aquesta arribava ja a l’acabament, amb el final mateix de la seva vida.
Sembla com si els dos deixebles prenguessin la iniciativa de seguir Jesús, però en realitat és Déu qui els ha portat cap a Ell a través de la predicació de Joan Baptista i de la inquietud interior que ha dipositat en llurs cors. La pregunta «Mestre, ¿on us allotgeu?» expressa quelcom més que una simple curiositat. Manifesta una inquietud, un desig d’avançar. Podem creure que Andreu i Joan havien quedat captivats per Jesús quan el Baptista els hi va presentar, i més encara en van quedar quan restaren amb Ell. Hi ha trobaments que marquen per sempre; el fet que es consigni l’hora de la trobada -«Eren vora les quatre de la tarda»-, vol dir que aquest esdeveniment fou decisiu i hom no el podia oblidar. Quan hem conegut algú que ha estat significatiu per a nosaltres, tendim a recordar el primer moment en què ens trobàrem amb ell i se’ns queden gravats a la memòria molts detalls que en altres circumstàncies passarien desapercebuts. Així fou l’experiència d’aquells dos primers deixebles amb Jesús.
La fe és una resposta d’amor a la crida de Déu, que sempre és el primer en estimar. Nosaltres som també deixebles de Jesucrist, per això ens podem i ens hem de preguntar com i quan l’hem conegut, quin impacte ens va causar i què significa per a la vida de cadascú el fet de conèixer-lo. Aquestes preguntes són importants per a nosaltres, ja que la majoria hem rebut la fe cristiana per tradició, i això pot fer que la nostra fe esdevingui una rutina i no li donem el valor que té realment. ¿Què és per a mi viure en comunió amb Jesucrist? Podríem fer una extensa exposició com a resposta; però el millor és que deixem que sigui l’Esperit Sant qui ens ajudi a descobrir-la amb la seva llum en moments de reflexió i pregària personal, moments d’intimitat amb el Senyor, com aquells que experimentaren els dos primers deixebles, els quals d’evangelitzats es converteixen en evangelitzadors i missioners: Andreu perquè parla de Jesús al seu germà Simó Pere i el porta cap a Ell, i Joan perquè ha recollit les experiències del seu discipulat i del dels seus companys, del seu coneixement de Jesucrist i de la seva revelació, i ens les ha posades per escrit. Tot cristià és un missioner, un apòstol, un enviat, per fer conèixer l’Evangeli. ¿Reflectim i fem conèixer als altres la nostra relació amb Jesucrist? La millor manera és, sens dubte, suscitar preguntes en els altres per poder respondre com Jesús mateix: «Veniu i ho veureu».
