El poble que caminava en les tenebres va veure una llum gran (Is 9, 1).
Tots els anys escoltem aquestes paraules del profeta Isaïes, en el context suggestiu de la commemoració litúrgica del naixement de Crist. Cada any adquireixen un nou sabor i fan reviure el clima d’expectació i d’esperança, d’estupor i de goig, que són típics del Nadal. Al poble oprimit i que pateix, que caminava en tenebres, se li va aparèixer “una gran llum”. Sí, una llum veritablement “gran”, perquè la que irradia de la humilitat del pessebre és la llum de la nova creació. Si la primera creació va començar amb la llum (cf. Gn 1, 3), molt més resplendent i “gran” és la llum que dóna començament a la nova creació: és Déu mateix fet home! El Nadal és esdeveniment de llum, és la festa de la llum: en el Nen de Betlem, la llum originària torna a resplendir en el cel de la humanitat i buida els núvols del pecat.” (Juan Pablo II). Aquest és el sentit de les paraules del profeta Isaïes: la llum omple cada racó i la pau s’alçarà triomfant i serena. La llum és una llum gran, la pau és total; tot això suposa un nou horitzó d’esperança per l’home, ja que sentim por a la veritat i a la llum, experimentem la tristesa de l’egoisme i de l’aïllament: Crist, que és llum, ha arribat, i amb Ell el temor ha passat, perquè s’acosta a nosaltres humil, i ens l’ofereix una dona, una autentica mare. Llum i pau constitueixen el títol de la profecia d’Isaïes que escoltem en la Missa del Gall tots els anys, però, què han de significar per a nosaltres la llum i la pau, com es concreten en la nostra vida? Molt senzill: Jesús. El Nen que ha nascut ha vingut per estar entre nosaltres, i per portar el poder i el perdó de Déu. Per tant, el Nen Jesús posat al llit a la falda de María, sota la cova del portal de Betlem ens assegura que la veritable llum i l’autèntica pau ens l’ha portada un nen petit, algú humil i aparentment fràgil.
La gràcia que ha aparegut al món és Jesús, nascut de María Verge, Déu i home veritable. Ha vingut a la nostra història, ha compartit el nostre camí. Ha vingut per lliurar-nos de les tenebres i donar-nos la llum. En Ell ha aparegut la gràcia, la misericòrdia, la tendresa del Pare: Jesús és l’Amor fet carn. No és solament un mestre de saviesa, no és un ideal al que tendim i del que ens sabem per força distants, és el sentit de la vida i de la història que ha posat la seva tenda entre nosaltres. (Papa Francesc).
I si la pau i la llum desborden avui en les nostres famílies, doncs ens ha estat donat un nen, un ésser petit i necessitat de la nostra cura, l’anunci del naixement de Crist és el crit silenciós que vol sortir pels nostres llavis. Déu ha construït la seva tenda entre nosaltres: aquesta és la consigna d’un nou camí, d’un descobriment que transforma les nostres vides, ja que podem escoltar el murmuri de Déu.
Jesús va néixer en un context molt determinat que Lluc ens detalla a l’Evangeli. Per ventura això no ens fa pensar en el nostre present, en el nostre context? Són molts els perills que avui aguaiten al petit nen que és el gran Rei, però finalment Jesús, Josep i Maria s’obren pas pel camí de la humilitat i arriben fins a nosaltres. Què nosaltres puguem enfrontar-nos als Herodes d’avui amb la humilitat dels valents i amb el risc de no tenir res a perdre, doncs Déu ho va perdre tot per nosaltres.
