En el calendari litúrgic, l’Església només celebra tres naixements: el de Jesucrist (25 de desembre), el de la seva Mare, la Santíssima Verge Maria (8 de setembre) i el de Sant Joan Baptista, el precursor del Crist (24 de juny). De Jesucrist i de la Verge Maria celebra a més llur concepció: la de Jesucrist en la solemnitat de l’Anunciació del Senyor, coneguda també com a Festa de l’Encarnació (25 de març); i la de la Verge María en la solemnitat de la seva Concepció Immaculada (8 de desembre), totes dues, nou mesos abans de la celebració del respectiu naixement. A la celebració de la concepció de Sant Joan Baptista no se li dóna tant relleu, però a nivell litúrgic podem dir que també té el seu lloc quan celebrem la Missa de la Vigília (23 de juny), ja que les lectures de la Paraula de Déu s’orienten en aquest sentit.
¿Què té de particular el naixement del Precursor? Joan representa l’Antiga Aliança, la qual està a punt de ser renovada amb el naixement de Jesucrist, el Fill de Déu i Salvador de la humanitat. Els pares de Joan són ancians, com és també anciana l’Aliança que Joan representa i que està a punt d’arribar al seu terme; la seva mare, Elisabet, és estèril, com és estèril la Llei sense la gràcia de Jesucrist; el seu pare, Zacarias perd la parla després de la revelació de l’arcàngel Sant Gabriel, igualment calla el significat de les profecies fins que parli el Verb fet carn.
El naixement de Joan anuncia que l’Antiga Aliança està a punt de donar pas a un Nou Pacte, que portarà la plenitud i farà noves totes les coses. I això tindrà lloc amb el naixement de Jesucrist, el qual, per les entranyes de misericòrdia del nostre Déu ens visitarà com un Sol que ve del cel per il·luminar els qui viuen a la fosca i a les ombres de la mort. Per això, Jesucrist naixerà d’una mare jove (que representa la Nova Aliança), fecunda (ja que l’Aliança Nova portarà a plenitud totes les coses) i verge (tota oberta i disponible per al Senyor), que canta i exulta de goig tot lloant Déu per la seva infinita misericòrdia. El nom de Joan (Johannan), significa precisament això: “Déu ha tingut misericòrdia” i, en un principi al·ludeix a la misericòrdia que el Senyor ha tingut envers els seus pares, donant-los un fill a les seves velleses quan havien perdut tota esperança de tenir descendència; però també manifesta la compassió divina envers la humanitat sencera: Joan Baptista apunta cap a l’amor misericordiós de Déu que es manifesta plenament en Jesucrist.
