L’Arquebisbe de Nova York i president de la Conferència Episcopal d’Estats Units, Cardenal Timothy Dolan, va respondre amb senzillesa i precisió, basat en la vida quotidiana, als qui diuen que l’Església és anacrònica i està passada de moda.
En una publicació del seu blog personal al site web de l’Arxidiòcesi de Nova York, el Cardenal va respondre als qui afirmen que “¡Aquesta Església passada de moda, polsosa, fora de lloc, encallada en el fang s’ha de posar al dia amb la nova època o perdrà fidels!” Amb un to clar d’ironia, el Cardenal comenta que també uns diuen que el Papa Joan XXIII anava a començar uns canvis amb el Concili Vaticà II per “posar al dia” l’Església, però que l’indecís Beat Pau VI i el polonès de ment estreta Sant Joan Pau II i l’autoritari Benet XVI quan era cardenal, ho van arruïnar tot amb el seu conservadorisme. Ara creuen que amb el Papa Francesc vindran uns nous aires i que ell ho desencallarà tot. En l’actuació dels Papes hi ha complementarietat, però mai no hi ha contradicció respecte a allò que han fet els antecessors.
Certament, tal com diu el cardenal Dolan cal adequar als temps la forma de presentar la fe, però els ensenyaments i la missió de l’Església no s’han d’alterar pas, sinó mantenir-se en conformitat amb la revelació de Déu en la Bíblia, el dret natural, els ensenyaments de Jesús i el Magisteri de l’Església (els ensenyaments del Papa i dels bisbes). Per deixar encara més clar que els ensenyaments de l’Església no estan “passats de moda”, el Cardenal posa tres exemples concrets: El primer es refereix a la convivència abans del matrimoni i la vida sexual activa que, segons ensenya l’Església, pertany només a l’àmbit matrimonial. Com bé sabem, avui dia aquesta afirmació és qualificada d’estúpida, impràctica i repressiva. Tanmateix, prossegueix el Cardenal, no fou un diari catòlic sinó -ben al contrari- el New York Times (15 d’abril de 2012) el qui va informar de les ombrívoles estadístiques que mostren que viure junts abans del matrimoni genera altes taxes d’infelicitat marital i divorci. El segon cas és el d’una dona que es lamenta davant el seu rector del fet que no pot quedar embarassada, puix que segons li ha dit el seu metge, durant uns quinze anys ha pres la píndola anticonceptiva, un tema amb el qual es burlava de l’Església. Aquesta dona acabava reconeixent amb pena que el respecte de l’Església per la integritat natural del cos no està gens passat de moda. El tercer cas és el d’un home que viu un drama profund: és vell, està sol i pròxim a la mort. Fa uns quants anys va deixar la seva dona i els seus fills, va buscar diners, prestigi, propietats, béns materials, i una esposa més atractiva i més jove. En aquell temps se’n va riure del capellà que el va advertir que no havia de trencar el seu matrimoni i dels perills que comportava l’adoració dels diners i el plaer. I ara “diu el Cardenal Dolan”, aquest home s’està morint sol, recordant les paraules de Jesús: “¿Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida?” (Mt 16,26). Aquest home admet que, després de tot, l’Església tenia raó. L’Arquebisbe assenyala que l’Església no està fora de lloc, sinó que és al mig de tot i bastant més endavant que nosaltres, perquè té els ulls posats en allò que és etern. és una mare plena d’amor i molt sàvia, fundada sobre Aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida.
No és l’Església la que ha de canviar de perspectiva, sinó que som nosaltres els qui hem de canviar de vida. Oblideu-vos d’adaptar-vos als nous temps en matèria de fe i de moral. No és l’Evangeli el qui s’ha d’adaptar al món modern, sinó el món modern “que aviat deixarà de ser-ho” el qui s’ha d’adaptar a l’Evangeli. Com diu la saviesa popular: “El qui es casa amb la moda corre el risc d’enviudar molt aviat”. El món modern és una figura que passa, mentre que Jesucrist és el mateix ahir, avui i per sempre. Mantinguem-nos al dia amb l’Església que ens obre les portes de l’eternitat.
