Avui podem veure a l’Evangeli com Jesús ens ensenya; com Ell es posa al mateix nivell que l’antiga Llei de Moisés, la màxima autoritat pels jueus. Jesús es disposa a ensenyar-nos la nova llei, la llei evangèlica. Es tracta d’una cosa que ens pot passar desapercebuda, però suposa una gran novetat també per nosaltres.
El Jo de Jesús destaca d’una manera com cap mestre de la Llei s’ho pot permetre. La multitud ho nota; Mateu ens diu clarament que el poble “estava espantat” de la seva forma d’ensenyar. No ensenyava com ho fan els rabins, sinó com algú que té “autoritat”. (Benet XVI ” Jesús de Natzaret).
Jesús es posa al lloc del que legisla, al lloc de Déu. D’aquesta forma podem apreciar avui de quina manera s’ha obrat la revelació de la nova Llei, de la llei evangèlica. Es tracta d’algú de carn i ossos que ha arribat fins a nosaltres, però que ha vingut del Pare, ha descendit de l’alt. Per reconèixer així a Jesús necessitem una mica més, necessitem d’una mirada interior que ens permeti veure l’amagat del Crist. I sant Pau, a l’epístola, parla de l’Esperit. Aquest és el que pot sondejar el profund de Déu, l’inescrutable per tots nosaltres, el que se’ns oculta a simple vista de Jesús. I ell afirma que aquest Esperit ha arribat fins a nosaltres, i ens permet conèixer a Déu, descobrir-lo més clarament, i per tant, estimar-lo més autènticament.
Tenim, per tant a dos “personatges” importants: Jesús, el nou Moisés, l’autèntic legislador, i l’Esperit de Déu que sembla que ha arribat fins a nosaltres. Sant Ireneu de Lió, del segle II, parlava de Jesús i de l’Esperit Sant com les dues mans del Pare, amb les quals actua sobre nosaltres. Es tracta de fer de nou aquest descobriment, el d’apropar-nos a l’estrada de Jesús, a la seva particular muntanya Sinaí, per ser instruïts per Ell en la nova Llei, per aprendre d’Ell i per seguir-lo a Ell, doncs la nova llei de l’Evangeli implica, com a novetat imponent, el seguiment de Jesús; si ens quedem amb les seves paraules però no el seguim ens passarà com al jove ric que ja complia els manaments però no va voler vendre-ho tot i seguir al Crist, no es va atrevir a donar aquest pas al que ens crida Jesús. L’Esperit Sant és el que ens permet descobrir a Jesús, és el motor interior que el mou, i el que ha volgut donar-nos en el moment de la seva mort i resurrecció. Aquest Esperit habita en nosaltres, ha aconseguit en molts cors alguna cosa impensable: fer-nos semblants a Jesús, fer-nos complidors de la Llei per l’amor. Aquesta ha estat l’obra de Déu en nosaltres, i la redescobrim avui amb alegria i agraïment.
El sorprenent és que Déu ha arribat fins al més profund de nosaltres, ha compartit amb nosaltres tot per amor a nosaltres. Aquest és el miracle que suscita en nosaltres la fe i l’entusiasme per la causa de Déu.
Com està escrit: “Ni l’ull va veure, ni l’oïda va sentir, ni l’home pot pensar el que Déu ha preparat pels qui l’estimen.” I Déu ens ho ha revelat per l’Esperit. (1 Cor 2, 9-10).
Aquell que tant ahir com avui passa desapercebut per a tants és el que ens ha mostrat l’amor ocultísim de Déu per nosaltres i que ha brillat en el rostre de Jesús, i el que és millor, brilla en el nostre rostre pels altres si ens disposem a ser instruments a les mans del Senyor.
