La catequesi és un fet de primera importància en la vida de l’Església. Així ja es posa de manifest des del començament quan s’ens diu que els primers cristians
eren asidus a l’ensenyament dels apòstols. (Fets 2,42).
Al llarg de la història, l’ensenyament apostòlic s’ha mantingut i desenvolupat a través de tres canals: la predicació, la catequesi i el magisteri de l’esglèsia. Per tot això, hem d’entendre que la catequesi no és un fet puntual reduït a la preparació -immediata o remota- d’uns determinats sagraments, sinó un procés de creixement i formació en el discipulat cristià en el qual tots ens hi veiem (o ens hauríem de veure) involucrats.
La missió de la catequesi no és tant donar-nos informació sobre els continguts de la fe cristiana, com contribuir a fer-nos deixebles de Jesucrist cada dia més compromesos amb el Regne de Déu. Abans de tornar al Pare, Jesús va donar als deixebles la gran comissió:
Aneu, doncs, als pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. (Mateu 28,19-20).
Fer deixebles és l’acció més important i la que dóna sentit a totes les altres: anem, ensenyem i bategem en funció de fer deixebles del Crist. No ens movem simplement per conèixer altres indrets; no bategem únicament per fer cerimònies i festes i agregar gent a l’Església de manera nominal; no ensenyem només per donar un cúmul de coneixements. Tot això ho fem amb la finalitat de fer deixebles que tinguin una relació personal, vital i profunda amb Jesucrist.
Aquest és, per tant, l’objectiu de la catequesi, i arribar-hi demana un procés que es desenvolupa en el temps. Per aquesta raó el projecte de l’Església és el d’una catequesi graduada que abasti totes les edats i el creixement de les persones: nens, adolescents, joves i adults, una catequesi oberta a tothom i entesa com un procès de creixement i maduració. No podem, doncs, entendre la catequesi com una sèrie de classes que es fan durant dos anys per preparar-se a la primera comunió, una cosa que, per altra banda, pocs saben en realitat de què es tracta. Dic això perquè, si volem dir-nos cristians i ser-ho de debò, ens hem de prendre més seriosament la catequesi i el d’esdevenir deixebles de Jesucrist.
