En aquest diumenge XXIV del temps ordinari escoltem la paràbola del fill pròdig, o també coneguda com la del pare bo, unida a les paràboles de l’ovella perduda i de la dracma (moneda grega) perduda.
En aquest mateix diumenge, totes les parròquies de Rubí, reben la visita del nostre pastor, Mons. Josep Àngel Saiz, Bisbe de Terrassa, amb motiu de l’inici del ministeri del nostre nou rector Mn. Joaquim Meseguer.
Fill meu, tu estàs sempre amb mi, i tot el meu és teu. és just que hi hagi festa i alegria, perquè el teu germà estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha estat retrobat. (Lc 15, 31-32).
és just que hi hagi festa i alegria quan el fill, penedit i cansat del camí, torna a trucar a la porta de la casa del pare. Jesús ens està convidant a la conversió, a la veritable alegria i a la festa, ens està cridant amb la seva misericòrdia i el seu perdó. Jesús ens convida a tornar a Ell i als altres germans, després de constatar que la veritable llibertat, l’autèntic plaer i felicitat el trobarem vivint com a fills a la casa del Pare.
L’home que entén la llibertat com a pur arbitri, el simple fer el que vulgui i anar allà on vol, viu en la mentida, doncs per la seva pròpia naturalesa forma part d’una reciprocitat, la seva llibertat és una llibertat que ha de compartir amb els altres. (Jesús de Natzaret, J. Ratzinger).
L’epístola de Sant Pau és un exemple concret del compliment de la paràbola de Jesús. A Pau, el podríem comparar amb el fill gran, doncs ell ben podria haver dit també aquestes paraules:
Fa tants anys que et serveixo sense haver desobeït mai ni una sola de les teves ordres (Lc. 15, 29)
, però en el fons no vivia com un fill, més aviat potser com un servent, com un esclau de Déu. Però un dia Crist li va sortir al encontre i li va fer descobrir el veritable rostre de Déu, el del seu fill estimat. Pau va acollir amb humilitat i agraïment la gran deferència de Déu i va abandonar la pràctica de la Llei per llançar-se als braços de la Gràcia. La carta que Pau escriu a Timoteu (la segona lectura) l’escriu ja al final de la seva vida, i després d’haver recorregut mig món amb el nom de Crist als llavis pot dir que ell és el primer dels pecadors pels quals Crist es va dignar a venir al nostre món.
Sant Pau va ser un Apòstol, un enviat de Crist. Avui ens visita un dels seus successors, el Bisbe, doncs els bisbes succeeixen als Apòstols en la missió i el govern de l’Església. és una ocasió per retrobar-nos amb el misteri de l’Església, per palpar de nou de quina manera Crist segueix viu i present entre nosaltres a través dels seus enviats. Potser estem bastant acostumats a l’Església, però avui pot ser un bon dia per reconèixer que enmig del nostre món en crisi i de vegades turmentat segueix viu un cos i una força que no són d’aquest món. Ho va dir el mateix Crist. Encara avui es poden celebrar i rebre els Sagraments, encara subsisteix la veritat íntegra de la Fe revelada per Jesús, encara segueix d’empeu la capacitat de l’Església de pensar, viure, acollir i construir com Crist.
