Estimo els somnis impossibles, perquè l’impossible ve de Déu, estimo el que està fora del comú, però amb fe és possible, estimo el que els meus ulls miops invisibles no veuen, però els del cor sí, estimo el que és impalpable encara, però sé que pot realitzar-se.
Estimo el volar alt en somni i vertígens, il·lusions i esperances, estimo el creure que els miracles existeixen, perquè el creure fa que existeixin, estimo el comprovar que la compassió canviaria el món, estimo el veure que l’Amor ho guareix tot, fins i tot la mort.
Estimo el ser creient de les dites del meu Déu, estimo les seves promeses i sobretot l’estil de vida que em va ensenyar Crist, estimo la seva tenacitat per salvar el món fins i tot passant per la mort, estimo el seguir-lo encara que signifiqui renúncies, contrastos i perills.
Estimo el meu Déu i la seva Paraula revelada, perquè és l’única Veritat, estimo el somniar amb viure el que els seus cridats van viure, estimo el veure la realitat de les seves promeses en l’obra de la creació, estimo tot el bagatge de dons i ministeris que ens va deixar, estimo l’Església que va néixer del Cenacle, però que trobo a faltar.
Estimo tot el que fa gran a l’home: la humilitat, la senzillesa, l’amor… estimo al que empra el seu temps amb el pobre, perquè això és el que el fa gran, estimo al que en comptes de sentir llàstima, es compadeix, fa seu el dolor del seu semblant, estimo al que confessa la seva fe, però sobretot la demostra amb el seu estil de vida.
Estimo les coses encara invisibles, que només l’amor por veure, estimo els camins que semblen impossibles, perquè en ells Déu sempre posa un bon samarità, estimo l’Amor incondicional, perquè hi ha una realitat més real que les meves realitats, aquesta realitat és Crist, el somni fet realitat que ho va fer possible!
Estimo al Déu dels impossibles, perquè aquest és el que Crist va fer possible!
Estàs diposat a donar testimoniatge d’Ell? Doncs prepara’t, posa’t a disposició de Déu, Ell t’anirà descobrint el que té preparat per a tu.
