Al final de la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians, el cor de la nostra comunitat batega amb gratitud i esperança. Han estat dies per aturar-nos, escoltar l’Esperit i recordar que la unitat no és una idea abstracta, sinó un do que se’ns confia i una tasca que se’ns encomana. El dimecres 21 de gener vàrem viure un d’aquells moments que deixen empremta. La trobada ecumènica de pregària a la Primera Església Protestant de Rubí va reunir un gran nombre de germans i germanes de l’Església Protestant i de l’Església Catòlica. L’assistència va ser notable, però encara més important va ser el clima que s’hi va respirar: senzillesa, respecte, alegria compartida i una fraternitat sincera que naixia de la pregària que fèiem plegats. Quan els cristians ens posem davant de Déu amb humilitat, les diferències no desapareixen com per art de màgia, però deixen de ser murs i esdevenen camins de diàleg.
La Setmana de Pregària conclou aquest diumenge, 25 de gener, festa de la Conversió de sant Pau. No és casualitat. L’apòstol ens recorda que la unitat comença sempre per una conversió personal: deixar que Jesucrist desmunti les nostres seguretats, ens canviï la mirada i ens ensenyi a estimar l’Església com Ell l’estima. Sense conversió del cor, no hi ha ecumenisme autèntic; sense pregària, tot queda en bones paraules.
Que el que hem viscut aquests dies no quedi reduït a un parèntesi amable dins l’any pastoral. Que aquesta experiència ens empenyi a viure amb un cor més obert, a parlar dels altres cristians amb respecte, a cercar allò que ens uneix sense amagar allò que encara ens separa i, sobretot, a pregar els uns pels altres. La unitat dels cristians no és una opció secundària: és un desig ardent del Senyor perquè el món cregui. Continuem, doncs, caminant junts, amb paciència, fidelitat i esperança.
