En arribar les rebaixes, els aparadors s’omplen de rètols cridaners: -30 %, -50 %, última oportunitat. Tot sembla urgent, imprescindible, gairebé salvador. Passejant pel carrer o entrant en uns grans magatzems com El Corte Inglés fa la sensació que allí es pot comprar la felicitat… sempre que no arribis tard. I, sense adonar-nos-en, aquest llenguatge comercial pot acabar contaminant també la nostra manera d’entendre la vida i, fins i tot, la fe.
Vivim en una societat que ho vol tot ràpid, barat i a mida. També amb Déu. Voldríem una fe “en oferta”: que no demani gaire compromís, que no incomodi, que no contradigui les nostres opcions. Una fe amb rebaixes morals, amb descomptes a l’Evangeli, amb devolució garantida quan ens cansem. Però la fe cristiana no funciona així. No és un producte de temporada ni una ganga espiritual. Jesucrist no va anunciar un Evangeli rebaixat. Va parlar de la creu, del perdó sense límits, d’estimar els enemics, de perdre la vida per guanyar-la. No hi ha rebaixes en l’amor, ni descomptes en la veritat, ni liquidació final en l’esperança. El que Déu ens ofereix és gratuït, sí, però no és barat. Costa tota la vida; al Crist li va costar la seva per redimir-nos. I, alhora, és l’únic que no passa de moda.
Potser ens hauríem de preguntar: busquem una fe còmoda o una fe autèntica? Volem un cristianisme d’aparadors lluents o una trobada real amb Crist que transformi els nostres cors? Les rebaixes passen, els rètols es treuen i els aparadors canvien. La fe, quan es viu de debò, roman. Enmig del soroll comercial i de les urgències fabricades, l’Evangeli ens convida a aturar-nos i a recordar què té realment valor. No tot el que brilla salva. Però Jesucrist, sense rebaixes ni promocions, continua sent la millor notícia per a la nostra vida.
