A la nostra parròquia, no només celebrem els sagraments: vivim la fe en la proximitat i la cura pels altres. La pastoral de la salut és un signe clar d’aquesta vida comunitària, perquè ens recorda que l’Església acompanya especialment els qui pateixen: els malalts, els ancians, els que atravessen moments difícils, tant físics com emocionals o espirituals. No es tracta només de portar els sagraments, com la Unció dels malalts i la Comunió, tot i que aquests són moments molt importants, sinó d’estar presents amb el cor i les mans. Una visita, una conversa, un gest d’atenció poden ser llum en la foscor del sofriment. En cada trobada, recordem les paraules de Jesús: «Estava malalt i em visitàreu» (Mt 25,36). La nostra presència és un signe tangible de l’amor de Déu, que toca qui més ho necessita.
Aquesta pastoral és responsabilitat de tota la comunitat, no només del sacerdot, del diaca, dels ministres extraordinaris o dels voluntaris, sinó de tots els fidels: una crida, una paraula amable, un petit gest poden fer que qualsevol persona se senti acompanyada i estimada. Cada acte de proximitat construeix una xarxa de vida i esperança on ningú no es senti sol.
Enfortir la Pastoral de la salut significa formar-nos, escoltar amb atenció i estar oberts a descobrir noves maneres de cuidar i acompanyar. Així, la nostra parròquia es fa més que un lloc de celebració: és una família de fe viva, en què Jesucrist camina al nostre costat, especialment en els moments de dolor i fragilitat. La Pastoral de la salut ens recorda que, quan ens posem al servei dels més febles, ens posem al servei del mateix Crist, i que en cada acte d’amor es restableix la misericòrdia de Déu.
