La litúrgia ens convida a adorar Déu en tota circumstància, ja que la seva gràcia és la nostra única esperança. Job es veu aclaparat pel sofriment: “Estic envaït pels neguits fins a l’alba”. El llibre de Job no explica el problema del patiment, però ens mostra el camí a seguir: no contenir els nostres crits, sinó mantenir la confiança i sostenir ben fort la mà de Déu, perquè Ell és sempre amb nosaltres. Enmig del dolor, Job no va trencar la relació amb Déu, sinó que volia entrar sempre en diàleg amb Ell, restar a la seva presència malgrat les vicissituds. La presència de Déu entre els més petits i els qui pateixen és un gran descobriment de l’Antic Testament: a partir d’ara l’home ja no es troba sol davant les dificultats i les crueltats de l’existència. El llibre de l’Eclesiàstic arriba a dir: «Les llàgrimes de la viuda corren per les galtes de Déu» (Si 35,18 ). En les proves l’essencial és saber i creure que estem en la mà poderosa, sàvia i benèfica del Creador.
Déu mateix va venir en la persona del seu Fill a fer-se càrrec dels nostres dolors i dels nostres pecats, per alliberarnos-en: «Van portar tots els que patien una malaltia o endimoniats (… ) va curar moltes persones que patien tota mena de malalties, i va expulsar molts dimonis». Els malalts sesenten atrets per Jesús, però ¿estan preparats per a la fe? Jesús, que va venir a buscar la humanitat, acull els que acudeixen a Ell i el reconeixen com el seu Alliberador i Salvador.
L’Evangeli és un anunci que cura i salva. La predicació de l’Evangeli és inseparable de la lluita contra el mal que fa patir els homes. En la seva primera carta als Corintis, Pau dibuixa en poques línies el rostre de l’apòstol veritable. Un apòstol, un profeta, és sempre un home per als altres: aquell que comunica Crist als altres; és el mateix projecte de Déu per a un món nou en el qual totes les llàgrimes seran eixugades (Is 65,17s). Això és el que podem entendre quan Jesús cura la sogra de Simó i ella de seguida es posa al servei dels seus germans. Així, Jesús va venir per posar fi al poder del mal. Per això el Salm ens invita a lloar Déu: «¡Beneïm el Senyor que cura les nostres ferides!» Que el Senyor ens ajudi a no apartar-nos-en d’Ell en el sofriment, sinó a tenir fe en la seva presència al cor de la nostra vida.
