En el quart diumenge de Pasqua celebrem el diumenge del Bon Pastor. La litúrgia ens presenta el Crist ressuscitat com el Bon pastor que coneix les seves ovelles i els hi dóna la vida eterna. La imatge de Déu com a pastor apareix moltes vegades al llarg de l’Antic Testament, nosaltres, els cristians, veiem en Crist a aquest Bon Pastor que és capaç de donar la vida. A més, com és costum en l’Església, avui celebrem la Jornada mundial de pregària per les vocacions.
És propi del pastor bo conèixer les seves ovelles. Aquesta figura la fa servir el mateix Jesús a l’Evangeli per referir-se a l’amor que Déu ens té. Déu ens estima així: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu, i jo les conec, i elles em segueixen». Déu ens coneix fins al fons del nostre ésser, ens coneix fins i tot millor que nosaltres mateixos. Per això Ell sap el que necessitem i ens convé. I així, Ell ens pot guiar cap a les bones pastures. No som per a Déu simplement un més d’un ramat immens. Cada un de nosaltres som les seves ovelles preferides. Ens estima amb un amor personal. Ens coneix tant que sap fins i tot els nostres pecats i misèries, per més que vulguem ocultar-los davant d’Ell. Els nostres pecats no ens aparten de l’amor de Déu, sinó que aquest amor diví és tan gran que, malgrat les nostres faltes i misèries, ell segueix estimant-nos cada dia més. Tan gran és l’amor de Déu que, a més de ser pastor, és també aliment i menjar que ens deslliura dels nostres pecats. Així, el Crist és de debò el Bon Pastor que dóna la vida per nosaltres, les seves ovelles, per rescatar-nos i portar-nos a les bones pastures del cel. En donar la seva vida a la creu, Jesús ens ha donat la vida eterna, la vida de la felicitat del cel, on no passarem fam ni set, ni ens farà mal el sol ni la xafogor, com diu la segona lectura del llibre de l’Apocalipsi. Aquesta lectura ens presenta el Crist com l’Anyell, amb la sang del qual es renten i blanquegen les vestidures dels cristians. Un Anyell que és també pastor i que ens condueix cap a les fonts d’aigua viva.
El diumenge del Bon Pastor celebrem la Jornada mundial de pregària per les vocacions. Sempre pensem que la vocació és cosa de capellans i monges, i no és així. La vocació és una quelcom propi de tots els cristians. El mateix Jesús, a l’Evangeli, ens diu que nosaltres som les seves ovelles, que escoltem la seva veu i el seguim. Déu compta amb nosaltres, ens crida, i espera que el seguim. Com un pastor bo, el Crist ens guia i ens condueix fins a les millors pastures. Ell vol la nostra felicitat i per això ens crida. Aquesta crida, que és la vocació, és personal, per cadascú. Només hem d’obrir bé les nostres oïdes, escoltar i tenir la valentia de seguir allò que Déu vol de nosaltres. Segur que Ell crida molts perquè el segueixin de manera especial, com a capellans, monges o frares, per exemple. Però no només per això crida el Senyor. També crida al matrimoni, a la maternitat o paternitat, a una professió, a un servei als altres. Aquesta és la vocació de cadascú.
Avui preguem de manera especial per les vocacions, demanant a Déu que aquells que són cridats a la vida religiosa o sacerdotal escoltin amb atenció la seva veu i siguin valents a respondre. Però també preguem perquè cadascú sapiguem descobrir què vol Déu de nosaltres. Seguim al Bon Pastor. Val la pena seguir Aquell que ha donat la seva vida per nosaltres i ens ofereix la vertadera felicitat.
