Advent és temps d’esperança. Enmig del nostre món convuls, els cristians esperem l’arribada del Salvador i creiem que l’Evangeli que Ell va anunciar és el que dóna ple sentit a la història i a la vida humana; per aquestes i altres raons, els deixebles del Crist som portadors de l’esperança que il·lumina el món. I ningú com la Benaurada Verge Maria ha viscut amb més intensitat l’esperança de l’Advent.
Des del moment que l’àngel li va anunciar el naixement del Fill de Déu a les seves entranyes, Maria va viure un Advent personal de nou mesos emmarcat en la llarga expectació que vivia el poble d’Israel des de feia uns segles. El dia 17 de desembre marca un punt d’inflexió en el ritme de l’Advent: els primers dies, la litúrgia i l’espiritualitat ens ajuden a centrar l’atenció en la vinguda definitiva del Senyor, quan vindrà gloriós per posar fi i judicar la història; a partir del 17 de desembre, fins a la vigília de Nadal, l’atenció se centra en el naixement històric de Jesucrist a Betlem, en la nostra condició humana; es tracta, per tant, d’una preparació immediata al Nadal. En arribar aquestes dates, m’agrada llegir i meditar els episodis de l’Evangeli que fan referència a l’anunci de la vinguda del Messies, i que proposo a la vostra consideració:
· Mateu 1,1-17. La genealogia de Jesús.
· Mateu 1,18-25. L’anunci a Josep.
· Lluc 1,5-25. L’anunci del naixement de Joan Baptista a Zacaries.
· Lluc 1,26-38. L’anunci del naixement de Jesús a Maria.
· Lluc 1,39-45. La visitació de Maria a Elisabet.
· Lluc 1,46-56. El Cant de Maria, conegut com a “Magnificat”.
· Lluc 1,57-66. El naixement i la circumcisió de Joan Baptista.
· Lluc 1,67-79. El Cant de Zacaries, conegut com a “Benedictus”.
Podem llegir també les profecies de l’Antic Testament referents al naixement i la vinguda del Salvador, especialment les que apareixen al llibre del profeta Isaïes:
· Isaïes 7,10-17. La profecia de l’Emmanuel.
· Isaïes 11,1-10. La profecia del descendent de David.
Igualment són plenes d’unció i útils per a la nostra pregària la meditació de les antífones del Càntic de Maria que l’Església canta en les Vespres d’aquests dies i que ens parlen de l’expectació de la Santíssima Verge davant la proximitat del naixement de Crist. Són conegudes com “les antífones de la O”, perquè totes comencen per aquesta lletra, indicant l’exclamació de Maria en la proximitat del part; d’aquí prové l’expressió popular de “Maria de la O”. Per a la vostra utilitat us les transcric tot seguit, desitjant-vos una bona i santa preparació per al Nadal:
· Dia 17: Oh Saviesa de l’Altíssim, que abasteu totes les coses i les disposeu vigorosament i amb bondat, veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.
· Dia 18: Oh Senyor, cap de la casa d’Israel, que us apareguéreu a Moisès en la bardissa flamejant i li donàreu la Llei al Sinaí, veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.
· Dia 19: Oh rebrot de Jesè, que us alceu com a bandera dels pobles, davant vostre els reis emmudiran i les nacions pregaran; veniu a alliberar-nos, no trigueu més.
· Dia 20: Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel: si obriu, ningú no tancarà; si tanqueu, ningú no pot obrir; veniu, traieu de la presó els encadenats que viuen a la fosca i a les ombres de la mort.
· Dia 21: Oh Orient, esplendor de la llum eterna i sol de justícia, veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenebrós.
· Dia 22: Oh Rei i Desitjat de les nacions, pedra angular que de dos pobles n’heu fet un, veniu a salvar l’home que vàreu formar del fang.
· Dia 23: Oh Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostre.
