La celebració de l’Eucaristia és un fet essencial en la vida de l’Església. “El pa que nosaltres partim,”ens diu sant Pau”, és comunió amb el cos de Crist; i el calze que beneïm és comunió amb la sang del Senyor” (cf. 1 Co 10,16). El gest de partir el pa dóna tot el sentit a les paraules de Jesús. Per això, quan Ell ens diu:
Això és el meu cos entregat per vosaltres. (Lc 22,19)
està dient que el seu cos -la seva vida entera, tot Ell- és un “Pa partit per a ser repartit i compartit”. No és només un pa que posem sobre la taula de l’altar i que mirem amb fervorosa contemplació; és pa partit, és sang vessada, és vida donada a favor nostre.
En el discurs a la sinagoga de Cafarnau\u0308m, Jesús digué:
Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. (Jn 6,51)
i la nit de la santa cena va insistir en aquesta afirmació en dir als deixebles:
Preneu i mengeu, que això és el meu cos entregat per vosaltres; preneu i beveu-ne tots, que aquesta és la meva Sang vessada per vosaltres. (cf. Mt 26,26-28; Mc 14,22-24; Lc 22,19-20; 1 Co 11,24-25).
Si Jesús no hagués dit aquestes paraules, ara tot ens seria més còmode, ja que ens ho miraríem des de la butaca, aplaudiríem i fins i tot estaríem disposats a fer-li un monument; però Jesús, en donar-se a nosaltres, vol que comprometem la nostra vida amb Ell. Menjar el pa partit és fer nostra la vida entregada de Jesús; és alimentar-nos de la seva vida per tal que la nostra s’acabi identificant amb la d’Ell, fins que cadascú de nosaltres també puguem dir: “La meva vida és també pa partit amb el Crist”. Així ho posa de manifest el mateix Jesús quan assevera:
Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. (Jn 6,56).
Combregar amb el cos i la sang del Crist vol dir creure en Ell, en tot el que ens ha ensenyat i revelat i assumir l’Evangeli com el nostre estil de vida. Prendre formalment la comunió, però sense assumir l’Evangeli com a forma de vida és fer comèdia.
La celebració de l’Eucaristia, que ens uneix amb el Crist i ens identifica amb Ell, i la participació en el seu cos i la seva sang, no es poden quedar en actes que fem rutinàriament, ni tan sols no es poden convertir en actes de devoció personal, encara que hem de celebrar el memorial del Senyor devotament i amb un gran fervor. Cal celebrar l’Eucaristia amb la importància i dignitat que mereix, i que la recepció del sagrament estigui acompanyada de la preparació que li escau. Alhora que repetim el gest de partir el pa i de distribuir el calze, som instats a repetir i fer present a la nostra vida el que aquest gest significa: convertir-nos nosaltres mateixos, amb Jesucrist, en vida per als altres, tot gastant-nos i desgastant-nos per amor en bé dels germans, com també diria l’apòstol sant Pau (cf. 2 Co 12,15).
