Explica una antiga llegenda que quan Déu estava creant l’ésser humà tenia al seu voltant sis àngels:
- Un d’ells va preguntar: què estàs fent?
- El segòn, va preguntar: per què ho fas?
- El tercer: puc ajudar-te?
- El quart àngel va preguntar: quant val tot això?
- El cinqué va dir: “no m’agrada”.
- El sisè es va posar a admirar i a aplaudir.
El primer àngel era un setciències. El segon un filòsof molt instruït. El tercer un altruista que es va posar a la seva disposició desinteressadament. El quart un comerciant que venia i comprava tot el que queia a les seves mans. El cinquè un dimoni, parent de llucifer. El sisè un místic.
Aquests mateixos personatges apareixen al nostre voltant quan volem fer alguna cosa veritable per l’Evangeli; i cal aprendre a reconèixer-los.
Uns es dediquen a observar fins al detall i a tafanejar perquè sense això no poden viure. Uns altres a discutir i armar aldarulls, perquè ells ho saben tot. Uns altres a criticar perquè estan molt ocupats en no fer res i els fa enveja que els altres sí que facin pinya. Uns altres solsament estan per lluir el tipus i sortir a la foto, això sí, abans ja t’han jutjat i condemnat. Només uns pocs estan disposats a ajudar i a lliurar el seu temps i les seves persones incondicionalment.
Per això, quan volem sembrar de debò l’Evangeli, hem de comptar amb l’enveja i les crítiques a sobre l’esquena, amb tot aquest conjunt de personatges -vull dir d’àngels- de pacotilla, però sense deixar-nos frenar ni influenciar per ells.
Així que qui vulgui dedicar-se a seguir Crist i a sembrar l’Evangeli, que no perdi el temps, ni la pau interior amb “àngels” com aquests, perquè des de la creació ja n’hi havia que solsament intentaven molestar. Però ni cas, que el temps és or i a més posarà a cada “angelet” d’aquests al seu lloc.
