Història de la parròquia
Segle XI
L'actual temple de Sant Pere de Rubí és l'ampliació del temple prerromànic construit amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d'orígen aràbic. El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l'antic temple prerromànic.
La plaça de l'església, Plaça del Doctor Guardiet, ja estava ocupada en l'època romana, tal com han demostrat les excavacions i troballes arqueològiques del segle passat: la presència d'una necròpolis medieval a la banda sud del temple, sota la plaça actual amb sepultures de l'època paleocristiana (s. V).
El document més antic que parla del temple data de l'any 986.Va ser consagrat el 28 de febrer d'un any encara desconegut. S'han trobat nombroses escriptures de donacions personals al Monestir de Sant Cugat on es feia constar que els béns es diposaven a la Parroquia rubinenca. A l'ampar del Castell i l'esglèsia va créixer i desenvolupar-se la població de Rubí.
A finals del s. XI es va reconstruir l'edificació prerromànica en estil romànic llombard, tal com podem veure a la façana de ponent. Llavors és possible que fos dotada també de la planta en forma de creu llatina. Els elements més importants d'aquesta època són el finestral geminat, fet amb elements procedents de l'església anterior, i les arquacions llombardes.
Al s. XIII s'hi feren algunes reformes, la més important de les quals fou la portalada romànica de la façana de ponent, de l'escola de Barcelona. Entre els segles XV i XVI es va construir el campanar. Al voltant del temple es va formar una comunitat de cases, que va constituir el municipi de Rubí. El consell municipal (l'ajuntament de l'època) es reunia davant de l'edifici.
Segle XVI
A partir del s. XVI s'aniran edificant capelles laterals al voltant de la nau central. La primera documentada és la dedicada a la Verge del Roser, el 1577. Se'n va fer càrrec la Confraria de la Mare de Déu del Roser.
A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als esculptors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l'església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.
A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s'emportaren nombrosos objectes de valor.
Entre el 1883 i el 1884 es varen fer les obres d'eixamplament de l'edifici, que afectaren, sobre tot, a la capçalera. També s'hi construí una cúpula al creuament entre les dues naus. L'arquitecte encarregat del projecte fou Antoni Casademunt.
Segle XX
El 1927 s'hi fan obres d'embelliment i reparació: bancs nous, enrajolat nou, reparació de les teulades, vitralls nous..., mercés al Dr. Guardiet. La planimetria de l'edifici romànic elaborada per Roura deixa entreveure un edifici orientat d'oest a est, de planta de creu llatina, una nau amb volta de canó apuntada i transsepte i absis rectangulars. Les parets laterals de l'antiga nau es van obrir per col.locar capelles. Per aquest motiu, els murs de la construcció original s'han convertit en pilars que defineixen ara un recinte de tres naus.
El 20 de juliol de 1936 un escamot d'incontrolats va cremar l'església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl.lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.
El 29 de febrer del 1939 s'hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L'edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses. Es restauraren els altars. Rafael Solanic va escolpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l'actualitat, a més d'altres elements artísitcs de les diferents capelles.
L'última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l'escapçament dels merlets del campanar.
Bibliografia
Si vols compartir el teu temps
ajudant en les activitats pastorals de la parròquia contacta'ns.
Si no disposes de temps
i t'estimes més ajudar-nos econòmicament, ara pots fer-ho tant ocasionalment com de forma regular. Accedeix a la secció de donatius per a més informació.